El que no volem sentir


Gràcies al projecte de teatre Verbatim #NoMoblideuMai estic obrint els ulls a una realitat que normalment no es percep o se'n defuig: el suïcidi en menors. És un tema delicat del que normalment s'evita parlar: entristeix, incomoda, estigmatitza, avergonyeix. Però és la primera causa de mort en adolescents al nostre país. El suïcidi i les autolesions en joves van en augment. Per aquest motiu l'equip de #NoMoblideuMai estem  escoltant testimonis per després transmetre les seves paraules convidant l'espectador a reflexionar sobre aquest tema. Tan a prop i alhora tan lluny.

Estarem a:
Girona: Sala La Planeta
Barcelona: La Seca Espai Brossa


Gratificant

Ordenant les carpetes de les assignatures impartides aquest curs 2016-2017 me n'adono que he estat molt afortunada. Perquè són matèries diferenciades que en el meu interior formen un tot amb moltes òptiques: cos, veu, interpretació, projecte integrat creatiu, dicció. L'edat dels alumnes ha anat dels 16 als 60 anys i tots amb sensibilitats ben diferents. Aquest curs, per tant, ha estat un cúmul de sensacions positives barrejades amb moments de dubte, dubtes que sempre acaben obrint nous camins per explorar. 
A totes les escoles on he donat classes, uns mesos o el curs sencer, (Institut del Teatre, El Galliner, La Casona, Aules, El Col·legi) he pogut gaudir del feedback amb els alumnes que confien i els brillen els ulls quan experimenten altres maneres de fer. I també del feedback amb els alumnes que a moments s'han tancat en banda per retrobar-nos després.
Recordo amb satisfacció el taller de creació sobre les emocions bàsiques amb els joves Plus del Galliner, les sessions magistrals que ens han ofert especialistes convidats a algunes assignatures, les classes de projecte integrat compartint reflexions i inquietuds artístiques, els textos treballats a classe que ens han dut a imaginaris deliciosos, les frases d'agraïment dels alumnes -dites, escrites o cantades-, abraçades, empatia i admiració per la valentia que suposa formar-se com a intèrpret.
Tant de bo tots els cursos fossin així de gratificants amb aquests companys de viatge, uns alumnes molt especials amb qui he confiat plenament i m'han sorprès des del primer dia.







Estrena de Realpolitik a Temporada Alta

Finalment hem estrenat Realpolitik els dies 11, 12 i 13 de novembre a La Planeta de Girona. De cop, tot el que hem assajat durant dos mesos pren un sentit perquè té algú que mira i escolta. Amb ganes de seguir treballant-hi a les properes funcions (gener Xàtiva, febrer Girona i Barcelona).
Fotografies de Fede Nieto.



Lectura de Les generacions espontànies

Llegir la novel·la Les generacions espontànies de Mar Bosch va ser un plaer molt gran; igual que ho va ser llegir la seva novel·la anterior Bedlam. Per tant, vaig acceptar encantada fer una lectura d'alguns fragments a la Biblioteca Pública de Girona el Dia de les Escriptores. En aquests fragments l'Eva Botet, la protagonista de la novel·la, explica en una entrevista de feina quina és la seva experiència laboral. Divertida, encantadora, contradictòria, ingènua i múrria al mateix temps, l'Eva atrapa el receptor amb les seves peripècies per sobreviure.



Assajos de Realpolitik

Assajant la propera obra amb la companyia (Teatre de l'Enjòlit). Estem ja a la recta final, els dies 11,12 i 13 de novembre podreu veure l'estrena de Realpolitik a Temporada Alta. Més informació i compra d'entrades aquí.







Intensiu d'introducció a la tècnica de la veu per a guies turístics (AGUICAT)

Em disposava a escriure un post sobre com va anar aquest intensiu de tècnica de vocal i he trobat al bloc de l'Associació de Guies Turístics de Catalunya aquesta entrada on la Sílvia Company (membre del grup de formació d'AGUICAT) expressa amb detall com ho van viure ells: http://www.aguicat.cat/2016/06/16/curs-de-veu/
Com a professora només dir que aquest curs va ser una motivació per analitzar aspectes específics de la professió de guia a Barcelona: suposa una exigència vocal important pel fet d'haver de parlar en ambients sorollosos, amb canvis de temperatura, estant drets i amb la motxilla (més o menys carregada a l'esquena) dia rere dia. Aquestes circumstàncies s'han de poder compensar amb la tècnica vocal i sobretot amb molta consciència i reeducació corporal: el calçat, la postura, la gesticulació i el descans necessari per alliberar les tensions corporals.