Amb els nostres avis descobrim paisatges, costums, supersticions, valors que s'han perdut i d'altres que persisteixen. Preguntant-los donem valor a la seva experiència i tenim l'oportunitat d'entendre d'on venim i on estem.
El relat dels nostres avis
Amb els joves de 17 i 18 anys de l'Escola de Formació Teatral El Galliner estem creant una obra de teatre que parteix de la pregunta: El teus avis quan tenien la teva edat què feien? Com van viure l'amor, els estudis, les festes, la mili,... Què recorden de la postguerra i què els explicaven els seus pares de la guerra? Viatgem a la dècada dels 50 del segle passat per crear paral·lelismes amb el present que ells viuen. El dia 16 de desembre van venir avis convidats, els vam mostrar les escenes que estem elaborant i tot seguit vam encetar una xerrada molt interessant. Els que preguntàvem descobríem la quotidianitat d'aquell temps: com la dona vivia al servei dels homes (pare, germans grans, marit), com afectava als homes tot el procés del servei militar, la importància del què diran, la presència de la religió, el racionament, etc.
Amb els nostres avis descobrim paisatges, costums, supersticions, valors que s'han perdut i d'altres que persisteixen. Preguntant-los donem valor a la seva experiència i tenim l'oportunitat d'entendre d'on venim i on estem.
Desembre 2017.
Amb els nostres avis descobrim paisatges, costums, supersticions, valors que s'han perdut i d'altres que persisteixen. Preguntant-los donem valor a la seva experiència i tenim l'oportunitat d'entendre d'on venim i on estem.
